ROBOT KOCH

A veure quan ve aquest paio per aquí, fantàstic. Música hipnòtica per deixar-te portar. Tancar els ulls i sentir el bategs d'un cor que no es el teu.

John Talabot

"Comienza en el house, pero ahora mismo no sé lo que es. Sé que empieza con una idea de hacer música de baile, pero ya no es música de baile al 100%. Es música con mucha personalidad, pero es mi personalidad, y no es fácil de explicar."

"Yo no veo mi música tan luminosa como dicen. Por ejemplo, el maxi de “Matilda’s Dream”, a mí me parece oscuro y sucio. Tiene esa línea de bajo de 303, ácida y fuerte, que no genera ningún sentimiento positivo. Sé que todo esto viene a propósito de “Sunshine”, pero aquel tema no me define del todo."

MUSICA i IMATGE

Sobren les paraules per descriure la portada d'aquest disc. Fa un parell d'anys recordo haver-la vista exposada en un WorldPress "juraria¿?". I ara tot d'una la torno a trobar però en la portada d'un disc. La seva força continua tenint vigència.

Pel que fa al contingut del disc, lo millor que puc recomanar es escoltar-lo...es com una revisió de temes de Tony Allen feta per diversos artistes. Si t'atreu l'afrobeat no et pots perdre aquest disc.

Pieter Hugo

Aquest es el fotògraf que va fer la imatge de la portada. La imatge es d'una serie que pretén fer un retrat de la industria cinematogràfica a Nigeria "Nolywood"....si t'interessa val fer un passeig per la seva pàgina.

http://www.pieterhugo.com/representation/

Little Ann_Deep Shadows

Originally from Chicago, "Little Ann" Bridgeforth showed promise early on, recording a single for the Ric-Tic label in 1969. But even though Hamilton ushered her into the studio to lay down an album's worth of songs, her dreams of national exposure ultimately withered with time and neglect. For two decades, the tapes of that album quietly collected dust. It wasn't until 1990 that two British soul collectors came upon the album while digging through Hamilton's vaults. Thus began the slow discovery of Little Ann, as several of her songs turned up on compilations by the U.K.'s respected Ace/Kent imprint. Bridgeforth died in 2003, but she lived long enough to see her career enjoy an unlikely resurrection; she was even flown out to the U.K. to perform to adoring fans.

The entire Little Ann album had even never been released until Helsinki’s Timmion label put it out late last year. "Deep Shadows" is hardly the only track of note on the record, either; it just happens to be the most affecting. Little Ann doesn't have a remarkably dynamic voice, but what she lacks in nuance, she makes up for in emotive power. Early in the song — when she sings, "He don't seem to care / but my love is real" — the despair feels almost too raw; the effect is like watching someone sob at a bar after her lover has stormed off.

La feina s'aumula...

SOUL_MIND

600 Coupé

ell es ell....

ell es ell....el arbre que et fa ombra, el paraigües que t'axopluga de la tronada, la corda que tiba fort de la teva espatlla i no et deixa abançar....inexpressiu.